Traductor

dimecres, 21 de desembre del 2011

La Lluna i la mesura del temps

Moltes cultures han utilitzat o utilitzen calendaris lunars, és a dir, basats en el cicle lunar, que correspon a 29,53 dies solars, aproximadament.

La raó és que hi ha fets naturals el cicle del qual depèn de la Lluna (les marees) i d’altres que coincideixen bastant, com el cicle sexual de les dones.

És per això que a moltes llengües, la paraula mes prové o coincideix amb lluna. Alguns exemples:

Anglès:  Month, prové de Moonth (forma sajona primitiva per a lunació)

Xinès i Japonés:   
És el hanzi equivalent a lluna       
És el kanji equivalent a lluna      


Turc: Ay (mes), també significa lluna 


dijous, 15 de desembre del 2011

Tsuki no Usagi

Diferents cultures al llarg de la història de la humanitat han agrupat de manera convencional les estrelles en forma de constel·lacions, d’altres pobles han vist a la Lluna formes o figures d’animals.

Els japonesos veuen a la Lluna un conill aixafant arròs.

Segons la llegenda un peregrí, durant el seu viatge, va trobar-se un mico, una guineu i un conill. Com que estava molt cansat els va demanar quelcom per menjar.

El mico va enfilar-se a un arbre i li va baixar una fruita. La guineu va caçar un ocell i li va oferir. El conill en no poder portar-li res, va sentir-se culpable, va arreplegar unes quantes branques, va fer foc i s’hi va llençar per a oferir-se com a aliment per al peregrí. 

Aquest, commogut per aquesta acció, va revelar la seva identitat com a déu, va recollir les restes del conill i les hi va sepultar a la Lluna. Diu la llegenda també que els conills salten per intentar arribar al seu heroi. 


dimecres, 7 de desembre del 2011

Solstici d'hivern

D’aquí uns dies sentirem a parlar del solstici d’hivern. Posem-nos en el lloc dels primers homes i dones que, sense tenir rellotge, prenien consciència del pas del temps gràcies al Sol (cicle diari i anual). Durant el dia veus el Sol sortir per un costat i marxar per un altre, però segons passa el temps el Sol triga menys a fer aquest recorregut, i per tant, els dies es fan més curts i les nits més llargues. Fins quan? Fins el dia que ocorre el solstici d’hivern. 

No és estrany que la majoria de cultures antigues el representessin com a naixement del Sol i celebressin grans festes en honor dels principals déus relacionats amb ell. I tampoc que s’establís com a data per a celebrar el naixement de Jesús (per tant, el Nadal) la nit del 24 al 25 de desembre, que és la data en què els romans celebraven el Natalus Sol Invicti, el “naixement del Sol invencible” la data en què els tots els pobles contemporanis celebraven l’arribada del solstici d’hivern.


dimecres, 30 de novembre del 2011

El mite

Per a alguns investigadors el mite és una transposició lliure i imaginativa de les experiències humanes, mentre que, per altres, representa una temptativa rudimentària d'explicació dels fenòmens naturals. 

En general, els mites narren els orígens dels fenòmens naturals, però no tracten d'explicar. El mite garanteix, abans que res, l'estabilitat de la realitat existent (el cel no es desplomarà, el Sol sortirà cada dia, el foc no desapareixerà). Evoca també els orígens de la preocupacions de l'home: la vellesa, la mort, les malalties, la guerra.

Tots els fets adquireixen sentit si es situen en el temps dels seus orígens i sobre ells s'estableix un ordre humà.