Óssa Major

Sens dubte, una de les constel·lacions de l’hemisferi nord més coneguda, visible durant tot l’any. Al llarg de la història ha rebut diversos noms segons el que les diverses civilitzacions han imaginat o vist en ella. 

La mitologia grega és la que ha donat el seu nom, Ursa Major, considerant aquesta com l’óssa en què havia estat convertida Cal·listo per Àrtemis, després d’haver estat seduïda per Zeus.

Els aficionats a l’astronomia també la coneixen amb el nom de carro, denominació que ja es feia servir en temps d’Homer (al voltant del s. VIII aC.), segons indica l’autor de la Odissea, en què fa referència a l’Óssa i a aquest sobrenom.

Per altra banda, els romans van veure-hi un bou de tir, els àrabs van veure una caravana, i els pobles d’Amèrica del Nord, un cullerot. Alguns d’aquests darrers també van imaginar una Óssa però, ja que els óssos no tenen la cua llarga, les tres estrelles Alioth, Mizar i Akaid les consideraren tres cadells que segueixen la seva mare.

La Via Làctia (I)

La Via Làctia és la galàxia espiral en què es troba el nostre Sistema Solar. El seu nom prové de la mitologia grega, i vol dir Camí de llet. Segons el mite, s’hauria format quan es va vessar llet del pit de la deessa Hera.

En moltes cultures, la Via Làctia està associada a camins. En la mitologia nòrdica, per exemple, portava les ànimes dels morts al Valhalla (la fortalesa en què els guerrers anaven quan morien en combat). A Espanya s’havia utilitzat, per part dels peregrins, com a guia en el Camí de Santiago.

En sànscrit i altres llengües indoàries, la Via Làctia es diu Akash Ganga (आकाशगंगा, el Ganges del cel). La Via Làctia és considerada sagrada en les escriptures hindús, conegudes com els Puranas, i el Ganges i la Via làctia es consideren terrestre-celeste anàlegs de l'altra (al cel i la Terra). No obstant això, el terme Kshira (क्षीर, llet) també s'usa com un nom alternatiu per la via làctia en els textos hindús.

365,256363004

Usant com a referència les estrelles, 365,256363004 dies és el temps que triga la Terra en passar dues vegades pel mateix punt de la seva òrbita al voltant del Sol.

Però avui celebrem l'inici de l'any 2012 del calendari gregorià, originari d'Europa i utilitzat de manera oficial a gran part del món. L'any 2012 és un any de traspàs (també dit bisest o bissextil). Molts sabem perquè el mes de febrer té un dia extra aquests anys, però què vol dir bisest o bissextil?

L'antecessor del calendari gregorià, va ser el calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar el va instaurar l'any 46 a.C. Des de l'any 44 a.C. es va acordar que tots els anys tinguessin 365 dies i cada quatre anys se'n comptarien 366, per tal d'evitar desajustaments entre el calendari civil i l'astronòmic.

El dia "repetit" aquests anys especials era el 24 de febrer (que era el darrer dia del calendari romà en aquell moment). En aquella època, aquest dia es coneixia com ante diem sextum Kalendas martias (el dia 6è anterior a la Calenda -primer dia- de març). Quan era un any de traspàs, el dia 366 era el ante diem bis-sextum Kalendas martias (el dia bis-6è anterior a la Calenda de març). I és d'aquesta denominació que tenen origen les formes bisest i bissextil.

Feliç Any 2012