Traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de setembre del 2012

Creixent o decreixent?

Així es pot explicar a un infant com distingir la forma que té la Lluna en les seves diferents fases: la Lluna és una mentidera.

En la seva fase Creixent sembla la la lletra D i en la fase Decreixent, la seva aparença és de la lletra C. Això, però, no és cert a l'hemisferi sud.



divendres, 6 d’abril del 2012

Per què les dates de Setmana Santa varien cada any?



La data variable de Setmana Santa és determinada per la lluna. Des del Concili de Nicea, l'any 325, el Diumenge de Pasqua es celebra el diumenge després de la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. És per aquest motiu que mai es celebra abans del 21 de març (data de l'equinocci) ni posterior al dia 23 d'abril.



dimecres, 21 de desembre del 2011

La Lluna i la mesura del temps

Moltes cultures han utilitzat o utilitzen calendaris lunars, és a dir, basats en el cicle lunar, que correspon a 29,53 dies solars, aproximadament.

La raó és que hi ha fets naturals el cicle del qual depèn de la Lluna (les marees) i d’altres que coincideixen bastant, com el cicle sexual de les dones.

És per això que a moltes llengües, la paraula mes prové o coincideix amb lluna. Alguns exemples:

Anglès:  Month, prové de Moonth (forma sajona primitiva per a lunació)

Xinès i Japonés:   
És el hanzi equivalent a lluna       
És el kanji equivalent a lluna      


Turc: Ay (mes), també significa lluna 


dijous, 15 de desembre del 2011

Tsuki no Usagi

Diferents cultures al llarg de la història de la humanitat han agrupat de manera convencional les estrelles en forma de constel·lacions, d’altres pobles han vist a la Lluna formes o figures d’animals.

Els japonesos veuen a la Lluna un conill aixafant arròs.

Segons la llegenda un peregrí, durant el seu viatge, va trobar-se un mico, una guineu i un conill. Com que estava molt cansat els va demanar quelcom per menjar.

El mico va enfilar-se a un arbre i li va baixar una fruita. La guineu va caçar un ocell i li va oferir. El conill en no poder portar-li res, va sentir-se culpable, va arreplegar unes quantes branques, va fer foc i s’hi va llençar per a oferir-se com a aliment per al peregrí. 

Aquest, commogut per aquesta acció, va revelar la seva identitat com a déu, va recollir les restes del conill i les hi va sepultar a la Lluna. Diu la llegenda també que els conills salten per intentar arribar al seu heroi.