La Via Làctia (I)

La Via Làctia és la galàxia espiral en què es troba el nostre Sistema Solar. El seu nom prové de la mitologia grega, i vol dir Camí de llet. Segons el mite, s’hauria format quan es va vessar llet del pit de la deessa Hera.

En moltes cultures, la Via Làctia està associada a camins. En la mitologia nòrdica, per exemple, portava les ànimes dels morts al Valhalla (la fortalesa en què els guerrers anaven quan morien en combat). A Espanya s’havia utilitzat, per part dels peregrins, com a guia en el Camí de Santiago.

En sànscrit i altres llengües indoàries, la Via Làctia es diu Akash Ganga (आकाशगंगा, el Ganges del cel). La Via Làctia és considerada sagrada en les escriptures hindús, conegudes com els Puranas, i el Ganges i la Via làctia es consideren terrestre-celeste anàlegs de l'altra (al cel i la Terra). No obstant això, el terme Kshira (क्षीर, llet) també s'usa com un nom alternatiu per la via làctia en els textos hindús.

El mite

Per a alguns investigadors el mite és una transposició lliure i imaginativa de les experiències humanes, mentre que, per altres, representa una temptativa rudimentària d'explicació dels fenòmens naturals. 

En general, els mites narren els orígens dels fenòmens naturals, però no tracten d'explicar. El mite garanteix, abans que res, l'estabilitat de la realitat existent (el cel no es desplomarà, el Sol sortirà cada dia, el foc no desapareixerà). Evoca també els orígens de la preocupacions de l'home: la vellesa, la mort, les malalties, la guerra.

Tots els fets adquireixen sentit si es situen en el temps dels seus orígens i sobre ells s'estableix un ordre humà.