En la seva fase Creixent sembla la la lletra D i en la fase Decreixent, la seva aparença és de la lletra C. Això, però, no és cert a l'hemisferi sud.
.jpg)
dilluns, 3 de setembre del 2012
Creixent o decreixent?
Així es pot explicar a un infant com distingir la forma que té la Lluna en les seves diferents fases: la Lluna és una mentidera.
En la seva fase Creixent sembla la la lletra D i en la fase Decreixent, la seva aparença és de la lletra C. Això, però, no és cert a l'hemisferi sud.
.jpg)
En la seva fase Creixent sembla la la lletra D i en la fase Decreixent, la seva aparença és de la lletra C. Això, però, no és cert a l'hemisferi sud.
dilluns, 27 d’agost del 2012
Sírius (I)
Sírius és el nom propi de l'estrella més brillant del cel (alfa Canis Majoris).
En àrab es coneix l'estrella com الشِّعْرَى (aš-ši‘rā o ash-shira; el líder), en sànscrit és anomenada Mrgavyadha, "caçador de cérvols", o Lubdhaka,"caçador", a Escandinàvia el seu nom era Lokabrenna, "la torxa de Loki". La majoria de cultures l'han associat amb gossos, coneixent-la de forma col·loquial com "l'Estrella Gos" (amb totes les variants idiomàtiques: Dog Star, Stella del Cane, Hundsstern, Köpek-yıldız, Hundstjärnan, etc.), cosa que ens mostra l'antiguitat dels noms d'algunes constel·lacions.
En àrab es coneix l'estrella com الشِّعْرَى (aš-ši‘rā o ash-shira; el líder), en sànscrit és anomenada Mrgavyadha, "caçador de cérvols", o Lubdhaka,"caçador", a Escandinàvia el seu nom era Lokabrenna, "la torxa de Loki". La majoria de cultures l'han associat amb gossos, coneixent-la de forma col·loquial com "l'Estrella Gos" (amb totes les variants idiomàtiques: Dog Star, Stella del Cane, Hundsstern, Köpek-yıldız, Hundstjärnan, etc.), cosa que ens mostra l'antiguitat dels noms d'algunes constel·lacions.
dimecres, 20 de juny del 2012
Solstici d'estiu - La Revetlla de Sant Joan
En el solstici d'estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el Tròpic de Càncer, a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i hora exactes varien cada any.
La Revetlla de Sant Joan, també anomenada la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, té un origen molt antic, lligat a fer fogueres durant el solstici d'estiu. La finalitat d'aquestes era donar més força al sol, ja que, a partir d'aquesta data els dies es fan cada cop més curts fins al solstici d'hivern.
La Revetlla de Sant Joan, també anomenada la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, té un origen molt antic, lligat a fer fogueres durant el solstici d'estiu. La finalitat d'aquestes era donar més força al sol, ja que, a partir d'aquesta data els dies es fan cada cop més curts fins al solstici d'hivern.
dimarts, 5 de juny del 2012
Trànsit de Venus de 2012
Un Trànsit de Venus és el pas de Venus per davant del Sol, vist des de la Terra. Es produeix quan el Sol, Venus i la Terra es troben alineats. Si teniu ganes de veure-ho està previst per demà dia 6 de juny de 2012, a menys que pogueu esperar fins l'any 2117
dilluns, 4 de juny del 2012
Orió
A la mitologia grega, Orió era un gegant nascut dels orígens de Zeus, Poseidó i Hermes.
Un dia els deus van visitar un home anomenat Hirieu que, tot i desitjar tenir un fill, no podia. Agraïts per la seva hospitalitat, li van concedir el seu desig i van orinar en la pell del bou que havien menjat. Li van demanar que soterrés la pell i que en nou mesos tindria el seu fill. En néixer el nen, va ser anomenat Orió, en record dels orins que l'havien engendrat.
Orió va convertir-se en company de caça d'Artemisa. Va prometre aniquilar qualsevol criatura que trobés sobre la terra, cosa que va fer enfadar a Gea. Aquesta va fer aparèixer un escorpí enorme que va picar Orió i el va matar.
Una altra tradició explica que Apol·lo, el bessó d'Artesima, va sentir gelosia perquè aquesta s'havia enamorat d'Orió. Apol·lo, veient a Orió a la llunyania va desafiar a la seva germana que no podia encertar el blanc.
Artemisa va llençar la seva fletxa i va encertar, pensant que es tractava d'un animal. Quan va anar a veure la seva captura es va adonar que havia matat el seu amor. Per mitigar la seva tristesa va col·locar-lo al cel.
Un dia els deus van visitar un home anomenat Hirieu que, tot i desitjar tenir un fill, no podia. Agraïts per la seva hospitalitat, li van concedir el seu desig i van orinar en la pell del bou que havien menjat. Li van demanar que soterrés la pell i que en nou mesos tindria el seu fill. En néixer el nen, va ser anomenat Orió, en record dels orins que l'havien engendrat.
Orió va convertir-se en company de caça d'Artemisa. Va prometre aniquilar qualsevol criatura que trobés sobre la terra, cosa que va fer enfadar a Gea. Aquesta va fer aparèixer un escorpí enorme que va picar Orió i el va matar.
Una altra tradició explica que Apol·lo, el bessó d'Artesima, va sentir gelosia perquè aquesta s'havia enamorat d'Orió. Apol·lo, veient a Orió a la llunyania va desafiar a la seva germana que no podia encertar el blanc.
Artemisa va llençar la seva fletxa i va encertar, pensant que es tractava d'un animal. Quan va anar a veure la seva captura es va adonar que havia matat el seu amor. Per mitigar la seva tristesa va col·locar-lo al cel.
dilluns, 21 de maig del 2012
Canis Maior
Laelaps va ser un gos que Zeus regalà a Europa i passà a diverses generacions fins que es convertí en el gos de Cèfal.
Laelaps, en ser un gos diví tenia la facultat de perseguir sempre la seva pressa, per això va ser utilitzar per a donar caça a la guineu teumèsia, el destí de la qual era no ser caçada mai.
La contradicció resultant del gos infalible contra la guineu inabastable la solucionà Zeus convertint les dues bèsties en pedra i el gos va ser convertit en constel·lació.
A aquesta constel·lació pertany l'estrella VY Canis Majoris, una estrella hipergegant vermella considerada la més gran i una de les més brillants conegudes. Us podeu "no fer una idea" de la seva immensitat amb aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=g0HX0GosLOQ
Laelaps, en ser un gos diví tenia la facultat de perseguir sempre la seva pressa, per això va ser utilitzar per a donar caça a la guineu teumèsia, el destí de la qual era no ser caçada mai.
La contradicció resultant del gos infalible contra la guineu inabastable la solucionà Zeus convertint les dues bèsties en pedra i el gos va ser convertit en constel·lació.
A aquesta constel·lació pertany l'estrella VY Canis Majoris, una estrella hipergegant vermella considerada la més gran i una de les més brillants conegudes. Us podeu "no fer una idea" de la seva immensitat amb aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=g0HX0GosLOQ
dissabte, 12 de maig del 2012
Precessió
Ja fa dues entrades que parlem del moviment de precessió de la Terra.
La precessió és el canvi lent i gradual en l'orientació de l'eix de rotació de la Terra, de manera similar a les baldufes.
Diuen que val més una imatge que mil paraules:
La precessió és el canvi lent i gradual en l'orientació de l'eix de rotació de la Terra, de manera similar a les baldufes.
Diuen que val més una imatge que mil paraules:
dimarts, 1 de maig del 2012
El zodíac
Aprofitant que la darrera entrada parlava sobre una constel·lació que pertany al zodíac, parlarem aquí sobre ell, des del punt de vista astronòmic (no astrològic).
El zodíac és una banda que circunda l'esfera celest, formada per 13-14 constel·lacions . L'origen del seu nom és grec i significa roda dels animals (zoon-diakos) i l'origen del seu ús es remunta al primer mil·leni abans de Crist, en què els astrònoms de Babilònia van dividir l'eclíptica en dotze zones d'igual longitud al cel, assignant un signe a cada mes del calendari, el primer del qual corresponia a la constel·lació d'Àries, tot i que en l'actualitat, degut al moviment de precessió de la Terra.
El zodíac és una banda que circunda l'esfera celest, formada per 13-14 constel·lacions . L'origen del seu nom és grec i significa roda dels animals (zoon-diakos) i l'origen del seu ús es remunta al primer mil·leni abans de Crist, en què els astrònoms de Babilònia van dividir l'eclíptica en dotze zones d'igual longitud al cel, assignant un signe a cada mes del calendari, el primer del qual corresponia a la constel·lació d'Àries, tot i que en l'actualitat, degut al moviment de precessió de la Terra.
dissabte, 21 d’abril del 2012
La constel·lació de Taure (Taurus)
Taure és una constel·lació que correspon al segon signe zodiacal, pero la precessió dels equinoccis ha fet que el signe de Taure sigui ocupat per la constel·lació d'Àries. Actualment el sol brilla sobre Taure entre el 13 de maig i el 21 de juny.
Explica la mitologia grega que Zeus, enamorat d'Europa (una princesa fenícia molt bella) decidí seduir-la i per tal d'acostar-s'hi es transformà en un brau blanc. Europa i les seves donzelles collien flors a prop de la platja i ella encuriosida per la bellesa de la pell del brau l'acaronà. Aquest aprofità l'oportunitat, la féu muntar al seu llom i fugí al mar, nedant fins a l'illa de Creta. Llavors Zeus revelà la seva indentitat i Europa es convertí en la primera reina de Creta. Més tard, el déu recreà la forma del brau blanc al cel nocturn, la constel·lació de Taure.
El rapte d'Europa, de Rembrandt
divendres, 6 d’abril del 2012
Per què les dates de Setmana Santa varien cada any?
La data variable de Setmana Santa és determinada per la lluna. Des del Concili de Nicea, l'any 325, el Diumenge de Pasqua es celebra el diumenge després de la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. És per aquest motiu que mai es celebra abans del 21 de març (data de l'equinocci) ni posterior al dia 23 d'abril.
diumenge, 1 d’abril del 2012
Equinocci de primavera (III)
Els conills s'associen a la fertilitat i l'abundància a causa de la seva gran capacitat reproductiva, per això en les mitologies nòrdiques havia estat associat amb la fertilitat renovada de la terra quan s'inicia la primavera.
A la tradició oral es transmet un relat sobre l'origen del con Conill de Pasqua. Segons aquesta història, un conill va quedar atrapat al Sepulcre juntament amb Jesús i va ser testimoni de la seva resurrecció. Aquest fet va suposar la seva elecció com a missatger, comunicant la notícia i regalant als nens i nenes ous pintats i altres llaminadures de xocolata durant la Pasqua.
dimarts, 20 de març del 2012
Equinocci de primavera (II) - Ostara
L'antiga deesa germànica de la primavera s'anomenava Ostara (que prové de l'antic anglès Eostre). Com a curiositat, cal esmentar que aquest mot derivà en el nom anglès Easter, la festa de Pasqua, i també originà l'arrel de la paraula estrògen (hormones sexuals de tipus femení, principalment).
Ostara, representava la fertilitat, el renaixement i l'equilibri associats amb l'inici de la primavera. La seva festa marcava el final de l'hivern i l'inici de l'abundància i, en aquest sentit, una de les tradicions que encara es conserva és la de pintar ous cuits i regalar-los com a desig d'abundància i prosperitat.
Un altre símbol associat aquesta festa i a la Pasqua cristiana és el Conill de Pasqua.
(continuarà...)
Ostara, representava la fertilitat, el renaixement i l'equilibri associats amb l'inici de la primavera. La seva festa marcava el final de l'hivern i l'inici de l'abundància i, en aquest sentit, una de les tradicions que encara es conserva és la de pintar ous cuits i regalar-los com a desig d'abundància i prosperitat.
(continuarà...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)