La Creu del Sud (II)

Resulta interessant la varietat en la imatges que els homes i dones de l’hemisferi sud han vist a la Creu del Sud:

• Els maoris (ètnia polinèsia) l’anomenen Te Punga (l’àncora) de la waka (canoa) Tama-rereti's (la Via Làctia).
• A Samoa l’anomenen Sumu (peix ballesta), per la forma de rombe.
• A Tonga la coneixen per Toloa (ànec), que vola cap al sud amb una de les seves ales trencada per una pedra llençada pels homes.
• A Indonèsia i Malàisia és coneguda com Buruj Pari (una mena de rajada, peix).
• Els javanesos (ètnia de l’illa de Java) l’anomenen Gubug pèncèng (cabana) o lumbung (graner)

La Creu del Sud (I)

Crux o Creu del Sud és una de les constel·lacions més conegudes de l’hemisferi sud.

En moltes cultures ameríndies es va considerar com un símbol associat al nyandú (Rhea Americana), un gran ocell no volador, semblant a l’estruç, ja que la seva forma sembla una petjada d’aquest animal.

En l’astronomia aborigen australiana marca el cap de l’emú al cel (Dromaius novaehollandiae), igual que el nyandú, un gran ocell incapaç de volar, i el segon més gran després de l’estruç. 

 

La Via Làctia (II)

Torno un altre cop cap a la Via Làctia per explicar una de les llegendes que més m’agrada sobre la seva formació, relacionada amb el descobriment o invenció del didgeridoo, instrument musical de vent ancestral, utilitzat pels aborígens australians.

La fusta de l’arbre que s’utilitza tradicionalment per a la seva elaboració és foradada naturalment per una espècie de tèrmits, que es mengen la part central del tronc.

Explica la llegenda que quan encara no s’havia finalitzat la creació de l’univers i la terra, un home va anar a recollir llenya al bosc. Recollí algunes branques i tornà a casa seva. Allà va fer-hi foc amb la llenya, però observà que d’una de les branques en sortien tèrmits i, per tal de no fer-los mal, bufà suaument per treure’ls-en. Els tèrmits van sortir volant cap al cel i formaren la Via Làctia i de la branca sortí per primer cop el so del didgeridoo.