Torno un altre cop cap a la Via Làctia per explicar una de les llegendes que més m’agrada sobre la seva formació, relacionada amb el descobriment o invenció del didgeridoo, instrument musical de vent ancestral, utilitzat pels aborígens australians.
La fusta de l’arbre que s’utilitza tradicionalment per a la seva elaboració és foradada naturalment per una espècie de tèrmits, que es mengen la part central del tronc.
Explica la llegenda que quan encara no s’havia finalitzat la creació de l’univers i la terra, un home va anar a recollir llenya al bosc. Recollí algunes branques i tornà a casa seva. Allà va fer-hi foc amb la llenya, però observà que d’una de les branques en sortien tèrmits i, per tal de no fer-los mal, bufà suaument per treure’ls-en. Els tèrmits van sortir volant cap al cel i formaren la Via Làctia i de la branca sortí per primer cop el so del didgeridoo.
La fusta de l’arbre que s’utilitza tradicionalment per a la seva elaboració és foradada naturalment per una espècie de tèrmits, que es mengen la part central del tronc.
Explica la llegenda que quan encara no s’havia finalitzat la creació de l’univers i la terra, un home va anar a recollir llenya al bosc. Recollí algunes branques i tornà a casa seva. Allà va fer-hi foc amb la llenya, però observà que d’una de les branques en sortien tèrmits i, per tal de no fer-los mal, bufà suaument per treure’ls-en. Els tèrmits van sortir volant cap al cel i formaren la Via Làctia i de la branca sortí per primer cop el so del didgeridoo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada