Sírius (I)

Sírius és el nom propi de l'estrella més brillant del cel (alfa Canis Majoris).

En àrab es coneix l'estrella com الشِّعْرَى (aš-ši‘rā o ash-shira; el líder), en sànscrit és anomenada Mrgavyadha, "caçador de cérvols", o Lubdhaka,"caçador", a Escandinàvia el seu nom era Lokabrenna, "la torxa de Loki". La majoria de cultures l'han associat amb gossos, coneixent-la de forma col·loquial com "l'Estrella Gos" (amb totes les variants idiomàtiques: Dog Star, Stella del Cane, Hundsstern, Köpek-yıldız, Hundstjärnan, etc.), cosa que ens mostra l'antiguitat dels noms d'algunes constel·lacions.

Canis Maior

 Laelaps va ser un gos que Zeus regalà a Europa i passà a diverses generacions fins que es convertí en el gos de Cèfal.


Laelaps, en ser un gos diví tenia la facultat de perseguir sempre la seva pressa, per això va ser utilitzar per a donar caça a la guineu teumèsia, el destí de la qual era no ser caçada mai.

La contradicció resultant del gos infalible contra la guineu inabastable la solucionà Zeus convertint les dues bèsties en pedra i el gos va ser convertit en constel·lació.

A aquesta constel·lació pertany l'estrella VY Canis Majoris, una estrella hipergegant vermella considerada la més gran i una de les més brillants conegudes. Us podeu "no fer una idea" de la seva immensitat amb aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=g0HX0GosLOQ