La Lluna i la mesura del temps

Moltes cultures han utilitzat o utilitzen calendaris lunars, és a dir, basats en el cicle lunar, que correspon a 29,53 dies solars, aproximadament.

La raó és que hi ha fets naturals el cicle del qual depèn de la Lluna (les marees) i d’altres que coincideixen bastant, com el cicle sexual de les dones.

És per això que a moltes llengües, la paraula mes prové o coincideix amb lluna. Alguns exemples:

Anglès:  Month, prové de Moonth (forma sajona primitiva per a lunació)

Xinès i Japonés:   
És el hanzi equivalent a lluna       
És el kanji equivalent a lluna      


Turc: Ay (mes), també significa lluna 

Solstici d'hivern

D’aquí uns dies sentirem a parlar del solstici d’hivern. Posem-nos en el lloc dels primers homes i dones que, sense tenir rellotge, prenien consciència del pas del temps gràcies al Sol (cicle diari i anual). Durant el dia veus el Sol sortir per un costat i marxar per un altre, però segons passa el temps el Sol triga menys a fer aquest recorregut, i per tant, els dies es fan més curts i les nits més llargues. Fins quan? Fins el dia que ocorre el solstici d’hivern. 

No és estrany que la majoria de cultures antigues el representessin com a naixement del Sol i celebressin grans festes en honor dels principals déus relacionats amb ell. I tampoc que s’establís com a data per a celebrar el naixement de Jesús (per tant, el Nadal) la nit del 24 al 25 de desembre, que és la data en què els romans celebraven el Natalus Sol Invicti, el “naixement del Sol invencible” la data en què els tots els pobles contemporanis celebraven l’arribada del solstici d’hivern.